1.
Hi ha diferents tècniques de dinàmiques de grup, però aquestes son les més esencials:
a. Dinàmica on es treballa per parelles, aquest tipus de dinàmica ens afavoreix la comunicació i la possibilitat de poder possar en comú, després, el que les parelles han treballat prèviament.
b. Les dinàmiques on es teballa en petit grup, aquestes dinàmiques podem fer-les servir per ajudar a que els integrants més tímids del grup parlin i expressin angoixes, sentiments... que no expressarien en gran grup.
c. Dinàmiques on es treballa en gran grup, aquí tots i totes els integrants del grup treballen a l'hora. Son molt útils per resoldre conflictes, fer "pinya"...
d. Finalment, hi ha dinàmiques on es va treballant segons l'etapa de la mateixa. Comencem sols, contienuem en parelles, i segons volguem podem acabar en gran grup. Aquest tipus de dinàmica en permet anar desde els factors mes individuals fins als colectius.
2.
Títol de l'activitat: El nom més ràpid.
OBJECTIUS:
- Memoritzar el nom dels companys i comapanyes.
- Fomentar la cohesió de grup.
- Perdre la vergonya del primer dia.
- Passar una bona estona junts.
CONTINGUTS
- És una tècnica de dinàmica de grup per afavorir el coneixement dels noms dels integrants.
- Perdre la vergonya dels primers dies.
DISPOSICIÓ INICIAL
Fem dos equips un a cada banda de la manta i darrera de la linia.
DESCRIPCIÓ:
Es tracta de dir el nom de l'altre persona lo més ràpid possible.
Cada equip (2), es possa darrera de cada part de la manta. Els equips han d'escollir a un dels seus membres per que doni dues passes endavant i quan el/la mestra dius: "noms!" la manta ha de baixar, els dos nois o noies es veuran les cares i han de dir lo més ràpid possible el nom de l'altre.
MATERIALS:
-Una manta
POSADA EN COMÚ:
- Parlarem de si ens ho hem passat be i farem una repasada als noms de tots i totes.
3.
Crec que el més important en aquest cas és no possar-nos mai al mateix nivell que el Sr. Martí. Hem d'intentar calmar-lo, portar-lo a un lloc més tranquil que no pas el passadís de l'escola a les 9 del dematí. Hem de ser comprensius amb el seu problema i si cal demanar disculpes. Després d'això, hem d'intentar fer-li veure que no vam tenir la culpa i que si el nen no ens diu que quelcom li fa mal, no ho podem pas saber.
Si el conflicte, tot i això, no es resol, crec que hauriem d'anar plegats a expossar el cas a direcció. La direcció hauria de fer el paper de mediadora en el conflicte i donar-nos més eines per arribar a una solució adient.
Aquesta pràctica t'ajuda a imaginarte en una possible situació que qualsevol mestre pot viure.
